Barcelona, 26 de juny de 2025. - La Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) ha presentat aquesta tarda al Col·legi de Periodistes de Catalunya el 2n Llibre blanc de la Ràdio Local a Catalunya, una actualització fonamental del primer document publicat l'any 2008. Aquest nou llibre blanc, a diferència de l'anterior que se centrava exclusivament en la ràdio pública, amplia la seva mirada a totes les emissores de proximitat, siguin públiques, privades o d'altres titularitats, oferint per primera vegada una radiografia completa i acurada de la realitat actual del sector. 

Aquest document arriba en un moment crucial, caracteritzat per una profunda transformació tecnològica, la proliferació de la desinformació i la necessitat de garantir l'accés a informació veraç i de proximitat. El Llibre blanc esdevé una eina bàsica per analitzar, reflexionar i projectar el futur de la ràdio local, amb la voluntat de continuar sent un dels pilars imprescindibles de la comunicació més propera al ciutadà. Tal com es subratlla en el document, la ràdio local és un element de suport, referència i identitat que contribueix a la cohesió social i territorial, especialment en municipis petits. 

Radiografia del sector segons el Llibre blanc 2025 

L'estudi és fruit d'una rigorosa investigació dual, per un costat una part quantitativa, duta a terme per l’equip de ComSET de la UAB, i per l’altre costat una anàlisi qualitativa, dirigida pel Centre Audiovisual Roca Umbert de Granollers.  

La prospecció ha identificat un univers de 227 emissores locals actives a Catalunya el 2024 i d’aquestes 155 han participat en l’estudi. Una aclaparadora majoria, el 83,9% de les participants (130 emissores), són de titularitat pública, amb el 8,4% privades i el 7,7% d'altres titularitats (comunitàries, associatives, etc.). 

La ràdio local manté un fort arrelament al territori, amb la major concentració a la província de Barcelona (54,2% de les emissores participants), però amb una incidència particularment elevada en els municipis rurals, on es troba el 63,9% de les ràdios locals en poblacions de menys de 20.000 habitants. Des del 2008, el sector ha viscut un procés de consolidació i adaptació profunda, no una davallada. 

Professionalització i recursos humans 

Els equips de la ràdio local són reduïts, en general, i el 63,7% no ha incrementat la seva plantilla en els últims quinze anys.  

Pel que fa als responsables, quasi la meitat (el 48,4%) tenen titulació universitària en comunicació, una millora significativa respecte al 30% del 2008. No obstant això, la paritat de gènere continua sent una assignatura pendent, amb només el 32,9% dels càrrecs directius ocupats per dones. Destaca que les dones responsables tenen més presència en municipis rurals (entre 5.000 i 20.000 habitants). Val a dir que a Lleida, el 61,5% de les periodistes responsables són dones. 

El 96,1% de les emissores compta amb col·laboradors, i en quasi la meitat (el 42,6%), hi participen més de vint persones voluntàries, una xifra notablement superior a la del 2008 (34,9%). Aquest augment es deu al fet que la ràdio local s'ha convertit en un "centre de recursos" obert a la comunitat, donant veu a associacions i entitats.  

La sostenibilitat econòmica és un dels reptes més grans del sector. El pressupost municipal continua sent la principal font de finançament per a les ràdios públiques, fins al punt que el 51% depèn exclusivament d'aquesta via, un augment considerable des del 29,2% del 2008. La publicitat ha canviat de tendència: el 22,6% de les emissores no rep cap ingrés per aquesta via, i la inversió s'ha desplaçat cap a plataformes digitals.  

L'èxit de la ràdio local rau en la proximitat. Gairebé totes les emissores (el 97,4%) dediquen una part important de la seva programació a continguts locals, i la majoria emeten en català, promovent la cultura i variants dialectals locals. Els informatius locals són el vaixell insígnia, amb el 83,9% de les emissores oferint notícies diàries. La ràdio local és vista com a garant de la veracitat de la informació en un context de desinformació. 

La connexió amb la comunitat és molt forta: el 85,2% de les emissores dedica espais a entitats locals, un increment de més de 20 punts percentuals des del 2008, i el 76,1% col·labora amb centres educatius. La ràdio es percep com un "centre de recursos" per a la ciutadania. 

L'adaptació tecnològica és ininterrompuda. Gairebé totes les emissores (el 95,5%) emeten per internet a més de per FM, i el 91% són actives a les xarxes socials, actualitzant continguts a diari. La ràdio a la carta ha crescut de manera exponencial, passant del 37,5% al 91% de les emissores. L'ús de contingut audiovisual (vídeos) també és majoritari (59,4%). La intel·ligència artificial (IA) es presenta com una oportunitat i una amenaça. Malgrat l'avenç digital, l'estudi subratlla la importància de mantenir l'FM per la seva funció essencial en situacions d'emergència, com es va evidenciar en l'apagada elèctrica del 28 d’abril. 

Conclusions, reptes i oportunitats de futur 

El 2n Llibre blanc de la ràdio local a Catalunya sintetitza els elements clau que configuren el paper de les emissores de proximitat en l'ecosistema mediàtic català. 

Reptes: 

• Escassedat de recursos humans i econòmics: la manca de personal i la forta dependència financera municipal són limitadors.   
• Burocràcia i adaptació legal: els requisits de la LCA (Llei 22/2005) són sovint poc adaptats a les emissores petites amb recursos limitats. 
• Coneixement insuficient de l'audiència: només el 54,2% de les emissores disposa de dades bàsiques sobre sexe i edat del seu públic, dificultant la planificació estratègica. 
• Captació del públic jove: la competència digital fa que atreure aquest segment sigui un desafiament. 
• Ingerència política i independència editorial: la pressió política és una amenaça per a la llibertat de continguts i la credibilitat. 

Oportunitats: 

• Veracitat i credibilitat: la ràdio local gaudeix de la confiança de la comunitat, reforçant el seu paper contra la desinformació. 
• Sentiment de pertinença i fidelitat: l'arrelament al territori genera una audiència lleial, especialment en municipis petits. 
• Funció com a centre de recursos: la col·laboració amb entitats socials i educatives la consolida com a punt de trobada i difusió local. 
• Potencial educatiu i pedagògic: actua com a espai de formació mediàtica i foment de l'esperit crític. 
• Arxiu sonor: la creació de fonoteques representa un valor afegit per a la memòria històrica i cultural. 

Línies estratègiques: 

Per garantir la seva viabilitat i rellevància, el Llibre blanc proposa diverses línies estratègiques: 

• Professionalització i dotació mínima de personal: Definir un mínim de professionals contractats segons la població i establir un estatut clar per als col·laboradors. 
• Diversificació del finançament: Facilitar l'accés a publicitat institucional, explorar nous serveis de valor afegit i fomentar estructures que permetin compartir recursos entre emissores (consorcis, centrals de compra). 
• Reforma legal modulada: Adaptar els requisits legals a la mida i complexitat de les emissores, simplificar tràmits i promoure òrgans de governança participativa. 
• Impuls de la convergència multimèdia: Assignar recursos per a la producció de pòdcasts i continguts audiovisuals, sense oblidar l'FM, i introduir aplicacions d'IA per a l'optimització de processos. La ràdio de proximitat ha de ser universal i gratuïta. 
• Potenciar la ràdio com a servei essencial en cas d'emergència: Integrar les emissores en els protocols municipals de gestió d'emergències i garantir el seu funcionament en cas d'apagada energètica. 
• Enfortiment de la participació ciutadana: Institucionalitzar mecanismes de feedback i recerca d'audiència, amb especial atenció al segment jove, per garantir una comunicació multidireccional. 
• Avaluar l'impacte més enllà de les audiències: Trobar mètodes per mesurar la incidència de les emissores locals en les seves comunitats, especialment en zones rurals, on la proximitat reforça el seu paper. 

La ràdio local a Catalunya ha demostrat una notable capacitat d'adaptació, transitant de l'analògic al digital amb pressupostos modestos. Aquest 2n Llibre blanc ofereix una base sòlida per a la seva continuïtat, reafirmant el seu paper de servei públic, cohesió social i accés a la informació de proximitat, fonamental per a la qualitat democràtica del país.