La FMCLCat i el Col·legi de Periodistes promouen la reflexió sobre el tractament informatiu de l’extrema dreta

• @radiolocal
• dimarts, 25 / d’octubre / 2022

Com informar de l’extrema dreta des dels mitjans locals? Amb aquesta pregunta la Federació de Mitjans de Comunicació Locals i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han promogut una trobada oberta als professionals dels mitjans de comunicació per tal de donar respostes, exemples i eines útils. Amb tres taules diferenciades, s’ha comptat amb la veu de periodistes especialitzats, corresponsals de països on la ultradreta ha experimentat un auge important i amb responsables d’emissores de ràdio de municipis on hi ha partits d’extrema dreta.

El degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, ha donat la benvinguda als assistents formulant una qüestió: com haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Els mitjans, especialment els públics, han de complir lleis i els seus propis reglaments d’organització i funcionament, que estipulen el foment de la cultura de la pau i la no violència, la igualtat de gènere i la no discriminació per qüestions de raça i creences religioses. Per tant, la pregunta del degà empeny a analitzar fins a quin punt és compatible la funció encomanada als mitjans amb la difusió dels discursos neofeixistes.

El periodista especialitzat Xavier Rius Sant i la politòloga Helena Castellà han instat els professionals a contrastar les dades dels discursos de la ultradreta. En aquest sentit, Castellà ha recomanat informar sense comprar els missatges ni l’agenda i ser crítics amb el llenguatge i les consignes de l’extrema dreta i, en cap cas, minimitzar la seva violència.

Al seu torn, Xavier Rius ha plantejat una anàlisi retrospectiva i ha apuntat com els partits ultres estan emprant les xarxes socials per a difondre el seu discurs mentre, paral·lelament, realitzen campanya als barris ―on sovint cerquen confrontació― incidint en la immigració i associant-hi problemes d’inseguretat i d’acaparament dels recursos i ajuts socials. Rius ha posat exemples de discursos concrets emprats per Xavier Garcia Albiol, a Badalona, i Josep Anglada, a Vic, i ha advertit que, davant de les dades que desmenteixen els seus arguments, l’extrema dreta pot arremetre contra la credibilitat dels mitjans, acusant-los de manipuladors. Un fet que ha estat una constant als Estats Units per part del trumpisme. Així ho ha explicat l’excorresponsal de TV3 a Washington, Xesco Reverter, que ha centrat part de la seva intervenció en explicar com Donald Trump soscava el prestigi dels mitjans i s’obre pas a través de les xarxes socials. També ha explicat com la cadena majoritària FOX News ha donat una presència molt constant a Trump i com de difícil és contrarestar-li els missatges i les fake news, degut a la poca permeabilitat que tenen els altres mitjans en la seva audiència.

El rol dels mitjans també ha estat objecte d’anàlisi en el cas d’Itàlia, amb la poderosa Mediaset, propietat de Silvio Berlusconi. La corresponsal de La Vanguardia, Anna Buj, ha donat les claus per a entendre el triomf de Giorgia Meloni. Ha explicat que el partit Fratelli d’Italia ha estat l’únic a l’oposició a les darreres legislatures i que s’han vestit de demòcrates, tot amagant l’herència de Mussolini, que anys enrere reivindicaven.

En el cas d’Alemanya, Oriol Serra ha il·lustrat els esforços de l’extrema dreta per a teixir aliances amb partits homòlegs a Hongria, Àustria i Polònia però alhora ha explicat que la seva evolució està molt més controlada, ja sigui per les lleis que prohibeixen l’apologia del nazisme i perquè els mitjans no els donen cobertura mediàtica.

A la tercera taula de debat ha estat el torn dels testimonis dels directors de tres mitjans locals, amb Rosa Giralt de Nova Ràdio Lloret, Albert Sabater de Ràdio Tordera i Julià Guerrero, director de Ràdio Castellar i secretari de la FMCLCat. A través de l’experiència dels seus municipis han fet preveure que, a les pròximes eleccions municipals, VOX pot presentar candidatures encapçalades per regidors o militants de Ciutadans o també presentar “llistes fantasma” a les localitats on no compten amb cap arrelament. El debat en aquest punt ha apuntat en dues direccions: establir un cordó sanitari o bé oferir informació contextualitzada dels moviments de la ultradreta, atès l’interès i la preocupació creixent entre molts conciutadans.

Com a colofó final a la trobada celebrada a Barcelona, la presidenta de la FMCLCat, Mònica Lablanca, s’ha compromès a fer arribar a les redaccions dels mitjans un seguit de recomanacions i bones pràctiques elaborades conjuntament amb el Col·legi de Periodistes. El debat seguirà, previsiblement, en unes noves jornades, que se celebraran a principis del 2023, orientades a la cobertura informativa de les eleccions municipals.